A 1.380 metres d’altitud, el Querforadat té el privilegi de disposar de les millors vistes del vessant nord de la serra de Cadí, un paisatge que a la tardor combina les tonalitats lluents dels boscos de l’entorn amb el teló de fons de les neus primerenques.

Des de qualsevol racó de vila la panoràmica és espectacular, amb els contraforts de la muntanya pràcticament a l’abast de la mà i el mateix poble embolicat per una acolorida vegetació on els verds, els ocres i els vermells formen part de l’escenari natural. De la seva antiga fortalesa de segle XI només resten alguns vestigis enfilats en un turonet situat a l'entrada del poble, des del qual la vista de l’entorn s’amplia notablement.

El Querforadat és, a més a més, un bon punt de partida per a les excursions que recorren indrets claus del Parc Natural del Cadí-Moixeró, com els pobles d’Estana, Cava o Ansovell, i paratges emblemàtics com Prat de Cadí, la canal Baridana o el santuari de Bastanist.

Aquesta iniciativa vol donar a conèixer els interiors més espectaculars de les esglésies ceretanes. Per això proposen dos itineraris, el de la Solana i el de l’Obaga, per quatre esglésies en cada un, acompanyat d’un guia especialista en el patrimoni del Pirineu.

En el recorregut de la Solana es pot conèixer amb luxe de detalls les esglésies de Santa Maria d’All (Isòvol), Santa Maria de Quadres (Isòvol), Santa Cecília de Bolvir i Sant Climent de Talltorta (Bolvir); i en el de l’Obaga, les esglésies de Santa Maria de Talló i Sant Julià de Pedra (a Bellver de Cerdanya), Sant Joan Baptista de Riu de Cerdanya i Sant Pere d’Alp.

Les visites es fan amb cotxes particulars, comencen a les 11 del matí (amb una durada d’unes 2-3 hores) sempre que hi hagi un mínim de cinc persones inscrites, i complint les mesures de seguretat que imposa el moment. Es tracta, sens dubte, d’una oportunitat única de tenir accés a alguns dels monuments romànics més significatius de la Cerdanya.

En aquesta ruta gaudirem dels paisatges de la comarca a través dels camps d’oliveres, que a la tardor estan carregats de fruits. A més, podrem visitar les cooperatives, molins i museus oleícoles de la zona, que per Santa Caterina (25 de novembre) s’omplen d’activitat amb l’inici de la collita d’olives. Al llarg de la ruta es pot conèixer el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, que programa exposicions i tallers per als visitants, així com el Museu de l’Oli de Catalunya, amb la maquinària original del molí fundat el 1920, tots dos a la Granadella.

També podrem apreciar la influència del producte emblema del territori al Museu de l’Oli de Castelldans, poble on en circumstàncies normals és possible degustar una de les especialitats gastronòmiques de la zona: el bacallà confitat amb oli d’oliva arbequina.

La ruta ens condueix després a Arbeca, on no cal perdre’s el molí d'oli de l’Argilés i la Cooperativa del Camp de l’Arbequina, obra de Cèsar Martinell. Finalment la Ruta de l’Oli ens porta a la Pobla de Cérvoles i l’interessant Ecomuseu de l’Oli, així com a la seva cooperativa, on es pot veure com s’elabora l’oli de la DOP les Garrigues de manera tradicional.

La tranquil·la ciutat de Balaguer canvia l’aspecte cada dissabte per esdevenir un mercat que bull, tal vegada el més important de la Catalunya interior, amb més de vuit-cents anys d’història, des que Pere el Catòlic, l’any 1211, va donar drets als balaguerins per celebrar-lo. D’un temps ençà també inclou el Mercat de la Terra, que promociona l’economia local, artesanal i ecològica.

L’escenari el proporciona la plaça del Mercadal i el primer tram del passeig de l’Estació. En arribar la tardor, aquí apareixen les parades de bolets, fruites i verdures de temporada, que se sumen a les de complements de la llar, roba, maquinària, eines… de tota la vida, i així fins a prop de cent cinquanta punts de venda.

Ja ho sabeu, la cita és tots els dissabtes de l’any en el marc incomparable que ofereix Balaguer i la plaça porticada més gran del país.

Amb el museu tancat per obres, aquest octubre es van reprendre les visites guiades al patrimoni històric local i a una de les joies del Museu de la Conca Dellà: el gegantí fòssil de coll de dinosaure, de cinc metres de llarg, que es va desenterrar al jaciment d’Orcau el 2014. De fet, aquesta peça única a Europa serà una de les estrelles de la nova museografia de l’edifici ampliat, el qual gairebé duplicarà la superfície gràcies a un edifici annex, que es connectarà a través d’una passarel·la amb l’actual seu.

El fòssil, actualment al magatzem del museu, s’inclou dins de les visites guiades que proposa el centre per a aquesta tardor, entre les que també formen part l’església romànica de Santa Maria de Covet i el castell medieval de Llordà, així com els diversos jaciments paleontològics de la comarca.

El Museu de la Conca Dellà prepara així un important salt de qualitat que el consolidi com l'escenari d’un apassionant viatge en el temps.

L’itinerari pel Batlliu de Sort (antic territori sota jurisdicció d’un batlle) volta tota la solana enllaçant pobles penjats del vessant solell de la vall, com Olp, Pujalt, Enviny i Bressui, exemples de sostenibilitat i adaptació al medi.

El recorregut parteix de la zona alta de Sort i ens porta per antics camins de ferradura, on anirem veient tota mena de construccions de pedra seca, des de forns de calç a corrals i refugis de pastors, i sobretot murs de totes les mides i alçades, en un autèntic compendi d’aquest tipus de construccions tradicionals declarades Patrimoni de la Humanitat.

Es tracta d’un espai que ha sabut conservar tota la biodiversitat que ha poblat aquestes terres des de temps immemorials, i que avui és aprofitat per vinyaters, com el celler Batlliu de Sort, per produir vins seguint els mètodes de l’agricultura ecològica.

Imaginem la vall de Boí fa més de mil anys. Colles de picapedrers i mestres constructors provinents de la terra d’Oc i de la Llombardia recorrien la zona per construir, enmig del no-res, les esglésies més belles del nostre país.

Sense aquella solitud, però amb la placidesa que avui ofereix una època no estrictament turística, la tardor és ideal per descobrir els pobles i les esglésies romàniques de la vall de Boí. D’entre aquestes, l’església de Sant Climent de Taüll s’ha convertit en una icona del paisatge nostrat. Aquest temps de serenor ens permetrà descobrir cada detall, com les restes de decoració pictòrica de la façana nord del campanar; o el Crist en Majestat a l’interior del temple, que amb la mà dreta beneeix, però que amb les celles enarcades, té la severitat d’un déu implacable.

La projecció del videomapatge permet descobrir com eren els frescs originals de Sant Climent l’any 1123, quan van ser creats, i entendre la tècnica pictòrica i les diferents representacions iconogràfiques.

Cap a les acaballes del segle X, la vall del Sió feia de frontera entre els comtats cristians i les terres d’Al-Àndalus. Una vegada reconquerida als sarraïns, a mitjan segle XI, la riba del riu Sió va veure la proliferació de castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, aquest afluent del Segre es va convertir en un espai de frontera, a més d’una àrea de comunicació social, cultural i econòmica.

Avui, la Ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre seguint el curs del riu i les línies defensives medievals, tot oferint al visitant una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir. Es tracta d’un recorregut planer que s’endinsa pels paisatges de secà propis de la Segarra, visitant castells que encara conserven tota la seva magnificència, com els de Montfalcó Murallat, Florejacs, el castell de les Sitges, Concabella, el castell de les Pallargues o el de Montcortès, molts dels quals obren les seves portes als visitants.

Tot i ser poc més que quatre cases disperses en una contrada dedicada bàsicament a les feines del camp, el petit nucli d’Olius amaga dos espais arquitectònics de primer ordre. El més evident és l’església de Sant Esteve, que es remunta al segle XI i d’estil romànic llombard. El seu major tresor és la cripta que s’oculta sota l’altar major, sostinguda per sis columnes que s’obren en forma de palmera, i il·luminada de forma natural pels raigs de sol que es colen pels estrets finestrals.

Tot just al davant s’emplaça el cementiri modernista d’Olius, que crida l’atenció perquè combina les roques caigudes de la muntanya, que vénen a simbolitzar el decaïment i la mort, amb les alzines i els xiprers, arbres de vegetació perenne que són el símbol de la vida.

Les tombes i els panteons estan excavats en les roques i a diferents nivells. El cementiri es va inaugurar l’any 1915 i és obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig.

El monestir de Vallbona, el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, amb més de vuit-cents cinquanta anys d’història, ha reobert les portes i reiniciat les visites guiades després del tancament per la covid-19. Vallbona ha estat sempre un centre de vida contemplativa, de cultura, de treball i de pregària, a més d’una escola monacal on rebien formació les filles de la noblesa.

Al monestir d’estil romànic i gòtic destaquen l’església de Santa Maria, un exemplar fidel de l’estil de transició seguit per l’orde del Cister; el claustre (segles XII-XV) amb elements romànics, gòtics i renaixentistes; així com la portalada i la sala capitular, a més dels sepulcres de les abadesses i d’algunes dames de la noblesa, com la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Al recinte també hi ha una hostatgeria, oberta a tothom que vulgui passar uns dies de reflexió i tranquil·litat. Juntament amb Poblet i Santes Creus, aquest complex forma part de la Ruta del Cister, una de les activitats recomanades del qual és la imprescindible visita al Museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt.

Al Pla d’Urgell podem gaudir d’un paisatge agrícola en què abunden els arbres fruiters, especialment pomers. Amb la collita ben avançada, és un bon moment per passejar per la plana, on podrem gaudir de l’espectacle dels arbres arrenglerats de forma quasi marcial, que s’estenen més enllà del que la vista pot albirar.

Gairebé totes les rutes pel pla tenen un element en comú, l’aigua, ja sigui l’entramat de séquies i canals que travessen aquest territori a l’ombra d’arbredes esponeroses i entremig de conreus; o bé, la joia biològica de la comarca: l’estany d’Ivars i Vila-sana, la llacuna interior més gran de Catalunya, un oasi al bell mig de la plana d’Urgell.

L’estany ofereix una combinació de paisatge lacustre i estepari on es poden observar un elevat nombre d’espècies gràcies al camí que l’envolta i als observatoris i mirador instal·lats. A més, el passeig per la plana permetrà descobrir no només com el canal d’Urgell ha convertit una zona agrícola de secà en regadiu, sinó també com aquesta obra, la infraestructura hidràulica més important de la nostra història, va canviar la fisonomia del paisatge i la manera de viure de la gent, impulsant el desenvolupament de les comarques que abraça.

Al límit septentrional de la Val d’Aran, ja acariciant el país germà occità, hi ha el municipi de Canejan, amb una de les valls menys explorades de l’Aran, la Val de Toran, amb paisatges de fagedes, avetoses i prats d’alta muntanya que a la tardor s’omplen de colors.

A Toran la riquesa es va fonamentar en les mines i les preses, però ara són els excursionistes els qui fan moure l’economia local. Al principi d’endinsar-se pel costerut camí que remunta la vall, ens trobem amb un ambient feréstec i ombrívol, que a poc a poc s’eixampla per gaudir d’un paisatge esquitxat de boscos tocats pel sol i prats d’alta muntanya que es troben entre els millors paratges aranesos.

Al fons de la vall, cap a llevant i a la dreta del riu, treu el cap Sant Joan de Toran, un pintoresc poble de cases de pedra molt cuidades i un petit santuari dedicat a Sant Joan Baptista. Un lloc recòndit que ofereix espectaculars vistes de tota la vall i una curiosa sensació de pau i serenitat.

Dalt del turó que domina tota la plana, la Seu Vella és el monument amb el qual s’identifica a la ciutat de Lleida. La construcció d’aquesta catedral va començar l’any 1203 i es va perllongar durant més de dos segles, fins que al 1431 es va finalitzar el campanar.

A més de les pintures murals, les escultures i el claustre del temple, hi destaquen els portals, com la porta de la Canonja, el de l’Anunciata o la porta dels Fillols. Dins del conjunt monumental de la Seu Vella hi trobem el castell de la Suda, antiga fortalesa musulmana i, més tard, residència dels reis de la Corona d’Aragó.

Al Centre d’Interpretació de la Suda, ubicat a la sala reial del castell, es repassa la història de l’edifici. A l’altre turó més alt de la ciutat s’aixeca el castell templer de Gardeny, construït després que l’orde dels Templers ajudés a conquerir Lleida, l’any 1149. Es tracta d’un dels testimonis més destacats de l’arquitectura templera a Catalunya, amb nombrosos testimonis del recinte sobirà, tot i les modificacions realitzades entre els segles XVII i XVIII.

Seguint l’itinerari que marquen les vinyes, aquesta ruta proposa un passeig per un interessant patrimoni natural i monumental, empremtes d’una cultura ancestral arrelada al paisatge.

La Ruta del Vi compagina els principals atractius de diverses comarques de Ponent amb visites als cellers de la DO Costers del Segre, completant així un passeig per la cultura i la geografia de la regió, que permet gaudir de la gastronomia local i dels recursos naturals i culturals de la zona. La ruta recorre territoris on les vinyes de la DO creixen en terres calcàries, sota un clima mediterrani d’aire continental, i distribuïts en set subzones de producció: el Segrià, Raïmat, Artesa de Segre, l’Urgell, el Pallars Jussà, les valls de Riucorb i les Garrigues.

Aprofiteu, doncs, i endinseu-vos al món del vi realitzant un passeig que vincula la gastronomia i la cultura, el pla i la muntanya, els pobles i els paisatges d’un territori divers i generós.

La tardor és un dels millors moments per explorar el Parc Natural de l’Alt Pirineu i, perquè quedi constància de la bellesa dels seus paisatges en aquesta època de l’any, s’organitza el VII Concurs de fotografia a Instagram Colors de Tardor.

Al parc hi ha una varietat molt àmplia d’arbres caducifolis que omplen el fons de les valls i les obagues i que, a partir d’octubre, comencen a vestir-se amb totes les tonalitats cromàtiques.

No cal despistar-se perquè l’espectacle dura unes poques setmanes, un temps en què paratges com la coma de Burg, la vall de Bonabé, l’obaga d’Os de Civís o la vall de Noarre, entre molts altres, ofereixen un espectacle natural d’un atractiu inigualable, que val la pena immortalitzar amb el mòbil o la càmera de fotos.

A l’apartat «Colors de Tardor» del web del parc hi ha tota la informació per participar-hi, i moltes propostes com les millors dates, itineraris recomanats i activitats complementàries.